ENGLISH WITH ROSANNA!

La Rose, la nostra mestra d'English de la ZER, ens ofereix un munt de recursos per a poder treballar la Llengua Anglesa! Feu-hi un cop d'ull als enllaços!

Gràcies Cris

ESCOLA VALL DE NÉSPOLA: CRIS, SEMPRE ET RECORDAREM!

Hi ha trucades que et glacen el cor, trucades que no voldries rebre mai, però una cosa és el que desitges i l’altra és el que reps.

Diumenge ens van trucar per dir-nos que la Cris havia mort. Així de ras i sec. Perquè hi ha notícies que no es poden maquillar. Són com són i cal entomar-les amb la seva cruesa.

Fa uns quants anys, més de deu, quan l’escola Vall de Néspola no tenia encara aquest nom, sinó que es coneixia només per l’escola de Mura, va arribar una mestra, la Cris, que acabava d’aprovar les oposicions i li donaren la plaça a l’escola. La plaça i el càrrec de direcció. Tot de cop. A més a més era l’única mestra fixe de l’escola, més endavant n’arribaria algun altre. A l’escola cap mestra havia arrelat, ja fos per un motiu o per altre, però a partir d’aleshores les coses van començar a canviar.

Va arribar aclaparada per la responsabilitat i a l’hora amb molta il·lusió i empenta. El cap bullint-li de mil teories pedagògiques i idees que havia vist i estudiat i es trobava, que per fi, podia posar a la pràctica allò que tant l’emocionava i tant desitjava. Els inicis van ser complicats, sense massa equip amb qui recolzar-se, però poc a poc va anar fent equip i va iniciar la transformació de l’escola, juntament amb d’altres mestres.

Amb els anys, aquella escola que tenia una vintena d’infants quan arribà, va anar creixent. Bàsicament perquè la proposta que hi havia, que ella havia engegat, engrescava a la gent i famílies d’altres contrades, assabentades que s’estava fent una escola respectuosa amb els infants, que els escoltava i donava resposta als seus anhels, una escola oberta a l’entorn, on la reflexió pedagògica era un dels pilars i on les famílies podien participar en el dia a dia, va fer que esdevingués una escola referent. Una escola desitjada.

L’escola ha anat creixent. De vint infants s’ha passat a mig centenar, en un poble on hi viuen poc més de dues-centes persones. Qualsevol projecte necessita d’algú que hi cregui, que en prengui les regnes i empenyi quan cal i en el cas de l’escola, aquesta persona va ser la Cris, que va veure en l’escola un gran potencial, on poder posar a la pràctica allò après a la Universitat com a models ideals. Va aconseguir fer equip i alhora fer xarxa amb el poble, aconseguint que l’escola esdevingués el centre d'aquest.

L’escola d’avui no s’entendria sense el seu pas, no s’entendria ni, segurament, hi seria. Podria semblar un tòpic dir que una escola rural és com una família, però la realitat és aquesta. Hi ha pocs mestres i els que hi ha treballen colze a colze i passen moltes hores junts, perquè la feina és gairebé la mateixa que a les altres escoles però hi ha menys mans i per això, el paper de les famílies també és molt important i amb el temps i la feina i les hores passades junts, totes aquelles persones comparteixen molt, a més de la il·lusió pel projecte i estableixen complicitats i lligams, i a la llarga la línia que separa el company de feina de l’amic es desdibuixa, com la línia que separa el pare o la mare de la mestra i la companya esdevé amiga i l’amiga companya i les famílies, còmplices d’allò que s’esdevé.

Per això, el seu pas per l’escola ha deixat una petjada fonda al cor dels que vam compartir el projecte amb ella, una empremta ben marcada.

Avui, tenim el cor trist perquè una gran mestra, amiga, mare i dona ens ha deixat, però les llàgrimes que ens cauen, salades i amargues, no amaguen un somriure mig esbossat quan pensem en aquells moments que vàrem viure rient a cor que vols, debatent sobre educació, atrafegats per preparar quelcom, ja fos una obra de teatre per sorprendre els infants o bé una sortida especial, perquè vàrem viure moments únics, que ens feren créixer com a persones i com a professionals.

Amb ella vàrem viure molts moments intensos, moments de vida que ens han marcat i han marcat l’escola i sabem que des d’allà on sigui, que de ben segur voldria passar desapercebuda, perquè mai era de ser el centre d’atenció, ens mirarà alegre i contenta per l’escola que ha deixat i segurament ens diria, seguiu, endavant, que queda feina i els infants s’ho mereixen.

Moltes gràcies Cris. Moltes gràcies.

PER MI LA ZER ÉS...

En 2 dies acabem el curs 20-21 i, malhauradament, aquest any tampoc hem pogut celebrar la tradicional Festa de la ZER. 

Però, infants i mestres de les escoles de la ZER, no hem volgut deixar passar l'ocasió de recordar què és per nosaltres la ZER i mantenir-ne viu el seu esperit, encara que de moment hagi de ser de manera virtual.

Així, en aquest vídeo, podeu veure com, infants i mestres, ens expliquen que és per ells la ZER.

Bon estiu a tots!!! Ens retrobem amb energies renovades el proper curs 21-22 amb moltes ganes de COMPARTIR, FER AMICS, DIVERTIR-NOS, APRENDRE, VIURE EXPERIÈNCIES I AVENTURES, SEMBRAR I COLLIR, ESTIMAR, EMOCIONAR-NOS... en definitiva, SER ZER!

TOT RECORDANT EN PICANYOL...

 Avui ens ha deixat en Picanyol. Un dels moianesos més coneguts arreu de Catalunya, sobretot per còmics com "Ot el Bruixot".

Però sabíeu que també té un lligam molt especial amb la nostra ZER? Per allà l'any 1990, els mestres de la ZER El Moianès van decidir crear una revista conjunta de totes les escoles de la ZER i, alhora, van organitzar un concurs de dibuix entre tots els alumnes per tal de trobar una mascota per la ZER. 

El dibuix guanyador va ser un bolet creat per la Lidia Esperó, alumna de l'escola de L'Estany. 

I aprofitant que en Picanyol era l'artista convidat a la festa de la ZER d'aquell any, li van demanar que n'acabés de fer el disseny. 

Així van néixer els Camacurts, les mascotes de totes les escoles de la ZER El Moianès (podeu llegir la història complerta en el següent enllaç: Història de la ZER El Moianès

És una gran pèrdua... Però per la comunitat educativa de la ZER El Moianès el seu record ens acompanyarà sempre amb el nostre estimat Camacurt. 

Gràcies, Picanyol!

TOTHOM A CASA!

El COVID-19 ens ha obligat a quedar-nos a casa.  No ens podem retrobar cada dia a les escoles de la ZER i tots, infants i mestres, ens hem de quedar a casa.

Els mestres itinerants i la Maribel, l'administrativa de la ZER, ens envien ànims i força amb aquest petit vídeo.

Tot anirà bé! 

Una abraçada a tots i totes!

Mestres de la ZER El Moianès Ponent.

ANEM A VISITAR JUANJO MÉNDEZ I EL CLUB GENESIS CYCLING TEAM!

El dilluns 10 febrer als infants de Cicle Superior de las escoles de Cabrianes, Calders i Monistrol de Calders i els infants de Cicle Mitjà i Superior de Mura,vam anar al velòdrom de Barcelona a veure al Juanjo Méndez.
Juanjo és un noi que va tenir un accident amb moto fa uns anys i es va quedar sense un braç i una cama. Ens va ensenyar com feia ciclisme donant voltes al velòdrom. El Juanjo i el Bernat fa uns anys van crear una escola de ciclisme per a tothom, tant per persones que els hi falta alguna part del cos com les que no. Fa uns anys que entrenen a persones per competir als Jocs Paralímpics i a altres competicions. Han aconseguit moltes medalles però el que més ens ha agradat és l'esforç i la motivació per fer aquest esport. És el secret de l'èxit!

Vam anar a dinar a un parc i a la tarda vam jugar al laberint d'Horta. Va ser molt divertit!

Si voleu veure més fotos de la sortida podeu clicar a la foto.

Escola Anton Busquets i Punset, Biel, Joel i Naïm 

ELS GRANS DE LA ZER DESCOBRIM MANRESA!

El divendres 15 de novembre els grans de la ZER vam anar a descobrir Manresa. També vam aprofitar aquesta sortida per conèixe'ns més entre nosaltres.

Primer vam esperar a un parc als companys de Mura i Monistrol. Vam esmorzar al Parc de la Seu. Després vam fer grups per començar una gimcana per Manresa. Érem 5 grups, 3 van anar a visitar el carrer del Balç primer, i 2 al final. Va ser molt xulo perquè era impactant veure un carrer tan antic al mig de Manresa. Feia molt fred i era molt fosc! Després vam anar a fer les proves, vam visitar el Pou de la Gallina (que feia 25 metres de profunditat), l'Ajuntament de Manresa, la Plana de l'Om, la Plaça Sant Domènech, la Seu, la plaça Milcentenari, el mercat Puigmercadal... I finalment vam anar a dinar al parc de Puigterrà.

La sortida va anar molt bé i vam fer amistats!

Si voleu veure més fotos cliqueu a la foto d'aquí baix.

Roger Estrada i Joan

DESCOBRINT EL MOIANÈS

El dijous, 17 d’octubre, vam anar d’excursió tots els nens i nenes de Cicle Inicial de la ZER El Moianès Ponent.

Vam anar a Castellcir en autocar i allà ens vam trobar al parc de La Quintana amb els nens i nenes de CI de l’escola La Popa de Castellcir, que ens havien preparat jocs i explicacions diverses sobre el bosc de Castellcir, el seu entorn i els seus elements culturals i naturals. Tots junts vam compartir una estona de joc i esmorzar.

Després vam anar caminant fins a la masia d’Esplugues i la vam visitar. És una masia construïda sota d’una bauma. L’estan restaurant per fer un EcoMuseu.

Vam dinar a la vora de la riera Fonscalents i vam jugar.

A la tarda vam anar caminant fins a Castellterçol per visitar el Roquer, un rentador de llana. Unes noies disfressades de l’època ens van explicar què hi feien allà: picar i raspallar la llana per fer marxar els insectes i la brutícia; rentar la llana tres vegades perquè quedés ben neta.

Per veure totes les fotos podeu clicar aquí!

Va ser una excursió molt divertida i ens ho vam passar molt bé!

Cicle Inicial de L'Esqueix

3r DIA de les COLÒNIES DELS GRANS

Aquí podreu trobar les fotos que anirem penjant del 3r i últim dia de les colònies dels grans de la ZER.

1r DIA DE COLÒNIES A TORROELLA DE MONTGRÍ

Aquí podeu veure algunes fotos que hem anat fent avui... (n'anirem pujant més!)

SORTIDA A LES COVES DEL TOLL

El divendres, 22 de març, els alumnes de Cicle Inicial (i 3r de Monistrol i Mura) de la ZER El Moianès Ponent vam anar de sortida a les Coves del Toll, a Moià.
Va ser un dia molt complert on vam descobrir la prehistòria més directament visitant la cova, amb el taller de la prehistòria i el taller del brunzidor. Abans d'anar a dinar també vam poder visitar el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià .
Vam dinar al parc de Moià i vam poder compartir una estona de joc molt divertida.

Cliqueu aquí per veure més fotos.

CM: Sortida al Delta del Llobregat

El dijous 25 de d'abril, els alumnes de cicle mitjà de Cabrianes i Calders vam anar al Delta del Llobregat. Quan vam arribar, vam esmorzar, i després, vam fer 2 activitats. Ens va agradar molt observar ocells amb els prismàtics, en vam veure molts! També vam aprendre sobre el que és un delta i algunes plantes i alguns animals que hi podem trobar.
Després vam anar a dinar a un parc molt gran i ens va venir a buscar l'autocar.

Clicant a la imatge podeu veure les fotos.

Joel i Arnau (Classe dels infants prodigi)

Tria les activitats de colònies

En aquest qüestionari els infants de cicle superior de la ZER i de quart de Monistrol de Calders i Mura podeu triar les activitats de colònies.

CM: Toquem el Gamelan!

Voleu veure com toquem el Gamelan? Cliqueu la imatge!

CM: Colònies a La Garrotxa

 Podeu veure les fotos de les colònies de cicle mitjà clicant aquí.

SORTIDA DE 6è... VOLEM ANAR A...

FOTOS DE LES COLÒNIES AL POU DE GLAÇ

Els alumnes de Cicle Inicial ( i els de 3r de Monistrol i Mura) van anar de colònies a la Casa El pou de Glaç, de la Bisbal d'Empordà, del 9 a l'11 d'octubre. Aquí podeu veure el recull de totes les fotos.

Cliqueu a la foto per veure-les totes.

BONES VACANCES!

Gaudiu d'un bon estiu. Ens retrobem el setembre. Bones vacances a tothom!

CANTATA EL PETIT PRÍNCEP

RESULTAT DEL 9è PREMI REMENALLIBRES

Hola lectors i lectores de la ZER El Moianès Ponent!

Després del recompte de vots que m'heu fet arribar, els títols guanyadors en cadascuna de les categories del 9è. PREMI REMENALLIBRES són els següents: